Per què qualsevol persona que visiti Beijing allotjar-se en un hotel quan pot quedar en un hutong?
Vaig visitar per primera vegada hutong com a part d'un grup de turistes fa diversos anys. Ens muntem en un trishaw amb una guia que explica la història, l'arquitectura i l'estil de vida dels habitants locals.
Després d'haver visitat la fabulosa "cal veure" de Beijing, com la Ciutat Prohibida, el Temple del Cel, la Torre del Tambor i el Palau d'Estiu, d'entrar a la casa hutong d'algunes famílies de l'antiga famosa va donar la "experiència de Beijing" un element humà.
La meva curiositat s'ha aguditzat en els últims anys de llegir sobre ells en cada oportunitat. Durant la preparació per als Jocs Olímpics que es va emocionar en saber que alguns patis siheyuan al hutong van ser convertits en allotjament per als visitants. Em vaig prometre a romandre en un dia.
Preparant-se per un viatge recent a la capital, que amb entusiasme un buscava. El salari del meu mestre humil, em vaig decidir per una opció assequible, encara que vaig mirar amb nostàlgia al pati d'allotjament de més qualitat.
Com és habitual, per no ser capaç d'anar de luxe, que va arribar a tenir una mica més proper a una experiència autèntica. Una veritable família encara viu al pati, que no tot ha estat enganyat a terme i està més a prop de l'original.
Totes les habitacions s'obria cap al pati central. Com m'agrada el pati! Les flors s'obrien, els fesols i les veces eren pujar el enreixat de bambú, un carilló de vent sonaven i el gat estava dormint la migdiada sota el sol.
Cada dia després d'explorar la ciutat, que et donis pressa de nou als hutong, prendre una dutxa ràpida i unir-se al gat - dormisquejant en una butaca de bambú amb un llibre llest prop.
Com els altres hostes tornar ens saluden. Hi havia una mare i la seva filla petita de França, un home exuberant de Canadà, una mare i la seva filla adolescent dels Països Baixos, un professor d'Anglaterra i diversos convidats de diverses parts de la Xina.
Ens intercanviem històries i consells sobre on anar i on menjar. Amistats a l'instant es van formar. Em vaig anar al Palau d'Estiu amb James, el venedor de actuacions de Canadà, i va pujar a la Gran Muralla a Simatai amb els holandesos, i Lianne Iris.
Anar i venir pels estrets carrerons dels hutong, els residents a somriure i donar alegre "ni hao" (hola). Rialles dels nens estaven jugant sota l'atenta mirada dels veïns.
Alguns recent instal lat, el equip de colors brillants exercici realitzat un penjador perfecta per a les dones d'edat avançada per seure i xerrar i comentar sobre les escenes que passa. Les olors dels menjars de cuina plena de les meves nassos, com em vaig ficar una mica de roba penjada a l'estret carreró. Em vaig sentir com a casa en aquest veïnat amigable.
Com pot competir un hotel? Al meu entendre, no poden ni tan sols acostar-se. Per descomptat, l'allotjament és familiar als visitants estrangers perquè els hotels de tot el món són els mateixos.
No obstant això, no viatgem per tal d'experimentar alguna cosa diferent?
Per descomptat, tenen un restaurant, però llavors no caminar pel carrer prenent el pols de la ciutat a mesura que busquen aliments locals. No va penosament amb gent que acabes de conèixer. No va a la cuina i mostrar el seu amfitrió que t'agraden els ous preparats.
I no et sentis en la càlida nit, amb les flors, el gat mandrós, i tenir converses lent i fàcil amb companys de viatge com les aus volen sobre el cap, donant lloc a la lluna.
Hotel? Hutong? No hi ha concurs.
